La LLEI 4/1983, de 23 de novembre, d ‘ús i ensenyament del valencià https://dogv.gva.es/datos/1983/12/01/pdf/1983_802514.pdf disposa en el seu Títol Tercer:
“TÍTOL TERCER De I’ús del valencià als mitjans de comunicació social
Article 25
- El Consell de la Generalitat Valenciana vetllarà perquè el valencià tinga una adequada presència a les emissores de ràdio i televisió i altres mitjans de comunicació gestionats per la Generalitat Valenciana, o sobre els quals aquesta Llei tinga competencia, d’acord amb el que disposa la present Llei.
- Impulsarà l’ús del valencià a les emissores de ràdio i televisió.
- Fomentarà quantes manifestacions culturals i artístiques es realitzen en les dues llengües, tot rebent consideració especial les desenvolupades en valencia.
- La Generalitat Valenciana recolzarà quantes accions vagen encaminades a l’edició, desenvolupament i promoció del llibre valencià, i tot això sense menyscabar la llengua utilitzada, però amb un tractament específic als impressos en valencia.
Article 26
- Tots els ciutadans tenen el dret de ser informats pels mitjans socials de comunicació, tant en valencia com en castellà.
- De la mateixa manera, en l’accés deIs ciutadans als mitjans de comunicació social en els termes establerts per la legislació, tindran dret a utilitzar el valencià, oral i escrit, en condicions d’igualtat amb el castellà.”
La realitat social del valencià en el sistema comunicatiu del nostre país es constata en l’estudi de la Generalitat Valenciana sobre “l’Ús de les llengües en els mitjans de comunicació de la Comunitat Valenciana 2023”, 2023, https://argos.gva.es/documents/165533218/372571002/Informe_us_lleng%C3%BCes_mitjans+de+comunicaci%C3%B3_Comunitat_Valenciana_2023.pdf/d2049e2e-a942-e417-2f08-52a735c041f1?t=1686640145091 en el qual consta en alguna de les seues principals conclusions que:
“El predomini del castellà als mitjans de comunicació tradicionals és inqüestionable. De fet, el valencià sols apareix en el 22,9% de les notícies, el 26,8% dels programes, el 13,5% de la publicitat que contracten clients i en el 14,7% de la publicitat pròpia del suport. Les ràdios posen més música en altres idiomes (52,1%) que en els oficials de la Comunitat Valenciana, però a més el valencià queda relegat a una minúscula quota d’exposició del 3,3%.”
“La probabilitat d’obrir la ràdio en la Comunitat Valenciana i escoltar el valencià es redueix a un esquàlid 6,1%, mentre que en el cas del castellà la xifra arriba al 71,9%. Fins i tot, altres llengües no oficials (22%), gràcies a la música, sobrepassen la repercussió del valencià.”
Després de 40 anys de la LUEV la realitat social demostra l’incompliment reiterat de la pròpia llei pels poders públics valencians en el seu conjunt, amb determinades excepcions de les administracions que fan la seua comunicació en valencià i promocionen mitjans i ràdios públics en valencià, i la greu irresponsabilitat de la Generalitat Valenciana governada per diferents opcions polítiques.
Moisès Vizcaino i Garrido
Fundador del projecte comunicatiu LVPV
Editor de Diari La Veu del País Valencià i La Veu dels Llibres
0 comentaris